Comunicatiu i franc, treballador i responsable, coherent amb els seus plantejaments i amb el seu fer.

CRONOGRAFIA

(Figueres 1920 – Barcelona 1977)

Exilat a França després de la Guerra Civil, va estudiar  pedagogia i psicologia a la Sorbona i va treballar  al Lycée Mongeron, a París. A França va conèixer una altra exilada, Teresa Juvé, amb qui es va casar l’any 1948 i amb qui va tenir una filla, Antònia.  El 1970 va retornar definitivament a Catalunya. Va ser professor de Ciències de l’Educació a la UAB, a Bellaterra, i al Col·legi Universitari de Girona. El 1972 va contribuir  a la creació de l’Escola de Mestres de Sant Cugat i el 1975 es va doctorar. La “seva” petita oficina de l’ICE de la UdG va ser  la primera plataforma organitzada des de la universitat per a la formació de mestres i professors de les comarques gironines.

Pallach era un observador del món, interessat per la societat, per l’home i pel fet educatiu entès com aquell conjunt de vivències que actuen sobre cada persona. De tarannà comunicatiu i franc, treballador i responsable, coherent amb els seus plantejaments i amb el seu fer, va deixar un llegat ample i profund en tothom qui s’hi va relacionar. El seu compromís polític i social va ser  totalment coherent amb la seva pràctica professional, formant un tot que no pot fragmentar-se.

Va publicar, entre d’altres, “El gran problema. Escola i ensenyament per a tots” (Perpinyà, 1964). I “Instituts pilot i reforma de l’ensenyament mitjà. L’experiència francesa” (Barcelona, 1971).

ARTICLES